Aplicació de motors elèctrics

El més utilitzat entre diversos motors elèctrics és el motor asíncron de CA (també conegut com a motor d'inducció). És fàcil d'utilitzar, fiable d'operar, barat i estructuralment robust, però té un factor de potència baix i una regulació de velocitat difícil. Les màquines de gran capacitat i baixa velocitat solen utilitzar motors síncrons (vegeu motors síncrons). Els motors síncrons no només tenen un factor de potència elevat, sinó que la seva velocitat és independent de la mida de la càrrega i només depèn de la freqüència de la xarxa. El treball és relativament estable. Els motors de corrent continu s'utilitzen habitualment en situacions on es requereix una regulació de velocitat ampli rang. Però té un commutador, d'estructura complexa, de preu car, difícil de mantenir i no adequat per a entorns durs. Després de la dècada de 1970, amb el desenvolupament de la tecnologia d'electrònica de potència, la tecnologia de control de velocitat dels motors de CA ha madurat gradualment i els preus dels equips han anat disminuint, cosa que s'ha començat a aplicar. La potència mecànica de sortida màxima que pot suportar un motor sota el sistema operatiu especificat (cicle continu, a curt termini, intermitent) sense provocar un sobreescalfament del motor s'anomena potència nominal. Quan l'utilitzeu, s'ha de parar atenció a la normativa de la placa d'identificació. Quan el motor està en marxa, s'ha de parar atenció a fer coincidir les seves característiques de càrrega amb les característiques del motor per evitar excés de velocitat o aturada. Els motors elèctrics poden proporcionar una àmplia gamma de potència, des de mil·liwatts fins a desenes de milers de quilowatts. L'ús i el control dels motors elèctrics són molt convenients, amb la capacitat d'arrencar, accelerar, frenar, revertir i mantenir-se automàticament. La potència de sortida d'un motor elèctric general varia amb la velocitat durant la regulació de la velocitat.